Converses atípiques.

Toni Cano
LA MOSCA.
-Cambrer, una mosca a la sopa!.
-Doncs, l'aparta.
-Escolti, he demanat crema de xampinyons i no crema de xampinyons amb mosca.
-No se la mengi. Jo per exemple, quan em posen pebrot a l'amanida l'aparto, no m'agrada. No veig el problema.
-Això és fastigós. No penso pagar el menú, és més, no penso tornar a aquest restaurant.
-No vol la mosca?, no vol la mosca?!!!. Porti el plat, ara li porto una crema de xampinyons sense mosca. A l'Àfrica l'enviava jo. Que tingués vuitanta mosques les vint-i-quatre hores al dia assetjant la seva boca. Què sàpiga que perd una oportunitat.
-De què?.
- De menjar-se una mosca i saber a que sap.
-Les mosques es posen a les merdes, quin sabor pot tenir una mosca?, eh?.
-No ho sé. M'ho podria haver dit vostè.

L'ARBRE.
-Mira que diu la revista: Fer una abraçada a un arbre és bo per la salut.
-...
-Podríem baixar al parc i fer unes abraçades als arbres!.
-Cuqui, estic en pijama i falten deu minuts per a que comenci el partit.
-Ja no fem res junts. 
-Demà si vols anem a comprar un bonsai i li fas els petons que vulguis.
-Abans no eres tant esquerp amb mi.
-Fer una abraçada a un arbre?, a un arbre mullat de pis de gos?, tu no estàs bé.
-Doncs aniré sola. Com vaig a tot arreu.
-Collons, per un puto arbre!, serem els pallassos del barri. Ara agafo la jaqueta i anem al parc a fer unes abrasades. Però ràpid, no vull que ens vegi ningú.
-Gràcies amor!. Espera que agafo la càmera de fotos, així després les penjo al facebook.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada